L'espai de joc

 

El curs passat va engegar un nou projecte a l’escola, l’espai de joc. Va néixer per cobrir les necessitats que algunes famílies tenien de passar temps de qualitat amb els seus infants, fora de l’ambient de casa, on sempre hem de fer coses i això ens impedeix estar jugant de forma tranquil.la i sense presSes per fer el sopar, posar una rentadora o escombrar.

Creiem important que les famílies poguessin trobar espais on poder entendre, pensar, reflexionar, compartir, ordenar, integrar, trobar recursos, eines… per poder acompanyar als seus infants en el seu joc lúdic, a més de divertir-se realitzant una activitat comú.

El projecte va començar amb un grup de  nens i nenes i les seves mares/pares i des del començament aquest espai va agradar a tothom. El funcionament és senzill, quan arriben les famílies es troben una sala gran (sala polivalent de l’escola) muntada amb racons de joc que van canviant cada setmana. Durant una hora infants i família juguen plegats, parlen, es relacionen i per finalitzar la sessió toca el “tararí, tararà, què sortirà d’aquí”, què consisteix en un baül on cada dia surt un conte sorpresa que expliquem.

Aquest curs continuem amb l’espai de joc, més viu que mai, i amb un grup d’infants que repeteixen del curs passat i amb altres infants que s’han incorporat. La rutina la tenen clara: trèiem sabates a l'arribar i... a jugar!

Mentre els infants juguem el grup de pares i mares fan tribu, sempre és un bon moment per parlar de les pròpies experiències, demanar un consell o simplement comentar aspectes de l’educació que els angoixen, cada tarda es crea un clima molt maco on no falten els riures i les bromes.

De tant en tant també oferim algun taller adreçat als infants o solament als adults, és aquí quan ens relaxem fent treballs manuals o petits tresors que després es portaran a casa.

Mentre les famílies juguen van sorgint converses que són superinteressants, relatives a l'educació i acompanyaments dels fills i filles, d'on poder anar amb els infants quan surten de l'escola, receptes de cuina, on anar a comprar segons quin producte... a part de ser partícips dels jocs i les rialles dels infants.

Per poder donar el valor que es mereix aquest espai hem volgut donar veu a les famílies que hi participen, animant a explicar-nos què significa venir a aquest espai, i aquestes són alguns dels escrits que ens han fet arribar:

"El espai de joc es ese espacio donde tengo esa mirilla que me gustaría tener en muchas ocasiones para poder ver a mi hijo relacionarse con otros niños en un espacio que se conoce a la perfeccióm y con materiales que identifica y son estimulantes para crear juego en su franja de edad. También es un espacio donde las familias podemos hablar de cosas que nos preocupan, y así poder intercanviar vivencias. Todo aquello guiado por una personba que propone juegos que sabe que se adaptan a los peques que asisten semanalmente a las sesiones"

"Ens apuntem fa un any a l'espai de joc. Ens ha estat de molta ajuda tant per a la meva filla i per a mi, és un lloc on compartim una estona superagradable amb els petits i les mamis! Si hagués d'explicar la nostra experiència diria que és de deu. Silvia transmet confiança i afecte, també ens ajuda amb els nostres dubtes i ens aconsella per al desenvolupament dels infants. La meva filla no estava inscrita a la llar, però en veure com se sentia de bé i l'evolució que ha anat fent, vaig decidir apuntar-la, el millor que vam fer, apuntar-nos a l'espai de joc!"

"Espai d'unió on compartir dubtes, inquietuds i experiències alhora que gaudim i riem moltíssim!"

"Mi hijo y yo hemos participado en el espai desde el inicio y me ha parecido siempre una experiencia muy enriquecedora para aprender a hacer juego con los peques, para dedicarte 100% a jugar durante una hora y compartir con otras familias vivencias del dia a dia que te hacen sentir que no eres el único o no estás viviendo tú solo ese proceso.  Yo recomiendo tant este espacio no solo por ser una alternativa perfecta en las épocas de año en las que el clima no acompaña sino por toda la propuesta que cada semana se tiene"

"Jugar para un niño y una niña es la posibilidad de recortar un trocito de mundo y manipularlo para entenderlo"

Francesco Tonucci

El JOC

Continuem avançant en el curs i descobrint part del Decret. Recordeu que parlem dels objectius d'aquest Decret, però aquest document engloba molt més enllà: incorpora la definició d'infant, remarca la importància d'un equip educatiu, del paper de les escoles, desgrana les competències, etc. 

En aquesta entrada destacarem aquests dos objectius:

- "Explorar l'ús del raonament matemàtic, la lectura, l'escriptura, la imatge, el moviment, el gest i el ritme, des de les situacions quotidianes i contextualitzades, i resoldre, organitzar, comprendre o comunicar aspectes de la realitat propera".

- "Gaudir de l'aprenentatge, pensar i crear, qüestionar-se, plantejar i acceptar la crítica i progressar en l'aprenentatge d'una manera cada vegada més autònoma i estructurada".

Objectius comuns, pensament, compartir, descobrir, etc.

Pensant en aquests dos objectius, no podem deixar de parlar del JOC: l'eina imprescindible a la vida dels infants, un dret, una necessitat, una acció per descobrir el món... Aquesta paraula amb només tres lletres, incorpora tant en el seu significat: imaginar, descobrir, experimentar, decidir, provar, resoldre, curiositat, aventura, gaudi, manipulació, socialització, plaer, etc. i així podríem continuar molt més enllà i per aquest motiu és tant important per la infància.

Tocar, llepar, passar d'una mà a l'altre...

Descobrir les diferents possibilitats dels objectes, provar, crear...

Imaginar, pensar, descobrir...

Des de la llar, apostem per oferir els materials de manera quotidiana i no com a proposta esporàdica i puntual. Els materials que es troben a l'estança, al jardí, a la sala polivalent... romanen durant molt de temps de manera fixa i d'aquesta manera donem temps als infants per conèixer a fons els materials, fet que els hi dóna seguretat i els hi facilita avançar en els seus propis aprenentatges. Penseu que si els objectes apareixen i desapareixen, els hi posem difícil poder ser creatius i autònoms. Els i les mestres pensem tant en l'espai com en els materials, per tal que donin resposta al moment evolutiu dels infants, mitjançant l'observació de dia a dia som els que incorporem, canviem o fem desaparèixer els materials que els infants troben al seu abast.

El paper de l'adult no és un altre que el d'observar i estar present d'una manera respectuosa i propera. Sense manipular, dirigir o estructurar el joc dels infants, un joc que generi gaudi i aprenentatge des del plaer i la llibertat d'acció. Els infants tenen una necessitat natural d'entendre el món que els envolta i una de les eines per fer-lo és el joc.

Materials presentats amb un objectiu

Satisfacció per aconseguir per si mateixa

Capacitat de veure més enllà

"El joc espontani i lliure és l'activitat per excel·lència de l'infant, és una activitat natural, un dret universal i un context ideal de gaudi i aprenentatge, a través l'infant es desenvolupa d'una forma natural i plaent: descobreix, experimenta, aprèn, resol i reptes amb creativitat i prova noves situacions. Els infants juguen per plaer i per necessitat, per crear mons imaginaris, per recrear situacions viscudes, per interpretar la realitat des dels desitjos, per divertir-se i riure, crear vincles, per estructurar el seu pensament i per construir-se un espai propi, personal i compartit."

Fragment tret del Decret.

L'infant juga per descobrir el món.

La QUOTIDIANITAT

Comencem el segon trimestre fent referència a un altre dels objectius que recull el nou decret. Aquesta vegada parlarem d'un dels pilars més importants d'aquesta etapa, la quotidianitat. Base de qualsevol aprenentatge i d'un bon desenvolupament. L'objectiu al qual fem referència és:

"Anar adquirint autonomia en situacions quotidianes, resolent i superant nous reptes, de forma creativa".

A més el Decret remarca:   "l'acció educativa del primer cicle es contextualitza en la quotidianitat i ha de tenir en el dia a dia un temps pausat i relaxat que combini moments de joc amb les atencions imprescindibles als diferents ritmes i necessitats de repòs, alimentació i higiene de l'infant". 

L'equip de l'Estel Blau, fa molt anys que fem formacions i d'un temps ençà ens hem centrat molt en aquest aspecte "la quotidianitat". Posar en valor  allò que realment és important en aquesta etapa, aquelles petites coses que succeeixen cada dia, petites, però de gran valor i vitals pels infants que acollim a la llar.

Potser el primer dia només arribo a mig camí, però ho acabaré aconseguint a mesura que ho vagi provant i sobretot, quan estigui preparat.

Aspectes tan importants com és el descans, l'alimentació, el joc..., oferint uns espais, uns materials i  un mobiliari adequats aquesta edat ,afavorint, d'aquesta manera  el dia a dia. Quan parlem de petites coses, ens referint per exemple, al procés pel qual l'infant assoleix acabar menjant ell sol a la taula. Per tal que es doni aquest moment, han passat un munt de conquestes abans, igual o més importants que al fet principal d'acabar menjant autònomament i arribem aquest moment perquè es repeteix cada dia, de la mateixa manera... s'estableix una RUTINA. 

                                         

TOT ÉS UN PROCÉS D'APRENENTATGE

Parlem de l'alimentació, però també succeeix en el descans, en el joc, en el moviment, en la higiene... la llar es basa en la quotidianitat.

                     

El decret també ens diu: "Un acompanyament respectuós per part de la persona adulta porta l'infant a assolir petites o grans conquestes en la satisfacció de les seves necessitats de manera autònoma, així com a percebre que avança en l'assoliment d'alguns hàbits relacionats amb l'alimentació, el descans i la higiene". 

D'aquest fragment també podem obrir un altre debat relacionat amb el que estem descrivim, com és l'autonomia o la falsa autonomia. Des de l'Estel apostem per la veritable autonomia, que no és altra cosa que acabar actuant autònomament, quan hi ha una predisposició i una maduració a nivell cognitiu. 

Resumin, podriem dir que: "l'autonomia real és la que succeeix quan l'infant no fa o actua només per satisfer a l'adult sinó pel gust de voler fer per si mateix."

 

"La curiositat d'un nen, és el primer pas cap a l'aprenentatge"

Parlem d'educació

Aquest curs volem iniciar el nostre blog parlant del nou Decret d'ordenació dels ensenyaments de l'educació infantil. Aquest Decret va sortir al llarg del curs passat i suposa una guia per a continuar reflexionant i millorant les pròpies pràctiques, en benefici dels infants i les seves famílies. És el document on es determinen els nous elements del currículum d'aquesta etapa, on l'infant és el centre de l'acció educativa i protagonista del seu propi aprenentatge, prioritzant el seu benestar i gaudi, respectant el seu ritme i oferint situacions d'aprenentatge a partir d'experiències de joc i de vida quotidiana.

Des de la llar volem apropar-vos aquest decret i és per això que al llarg del curs anirem fent entrades  fent referències als objectius generals de cicle. Tanmateix, els podreu anar trobant  en les diferents   documentacions i l'ambientació de la llar.

Començarem amb dos dels vuit objectius que incorpora el Decret, els quals van relacionats amb la vinculació, les relacions...

"Assolir progressivament seguretat afectiva i benestar emocional, i anar-se formant una autoimatge positiva i una imatge positiva dels altres"

"Gaudir i relacionar-se positivament amb els altres en igualtat, conviure en la diversitat i adquirir progressivament hàbits de convivència i relació social"

 Si pensem en aquests dos objectius, els podríem enllaçar amb el procés de familiarització pel qual estem passant actualment a la llar. Passar de l'àmbit familiar a un context més social (nous espais, nous adults i altres infants amb els quals compartir temps, espais, materials i adults que tenen cura d'ells).

Aquest inici a l'escola és un període molt sensible per a totes les parts. Si pensem en els infants, en aquest procés de familiarització esdevenen infinitats de canvis, es remouen moltes emocions, s'incorporen noves persones a la seva vida, etc. Per part de les famílies a més de tot això, poden sorgir neguits, angoixes, us trobeu amb la nova realitat d'organització i concilialició família i treball... Per nosaltres com a mestres també suposa una nova etapa, conèixer i crear vincles amb nous infants i famílies, moltes reflexions...

És un procés progressiu, no té data de venciment, ja que cada infant i família és única i precisa d'un temps diferent a cada cas. Un temps per entendre i acceptar la nova situació, temps per crear vincles, per sentir-se còmodes i tranquils, temps per agafar seguretat, per trobar el seu lloc, etc. És un període molt sensible, viu i flexible.

Aquest procés de familiarització no només fa referència als primers dies d'escola, que també, però va més enllà. Engloba l'entrevista inicial que fem amb les famílies, en la qual intentem recollir la màxima informació sobre els infants, donar calma i tranquil·litat, explicar part del funcionament del dia a dia, etc. 

També el temps que les famílies poden acompanyar als seus fills i filles, des de l'escola fem una pauta de la primera setmana oferint tots els serveis passats aquests dies, però com heu pogut comprovar deixem la porta oberta al fet que siguin les famílies que decideixin si ho volen fer més progressiu i marxar quan es trobin preparats, quan tinguin la seguretat de fer-ho. En moltes ocasions les obligacions no ens deixen estar el temps que voldríem per aquest motiu proposem que sigui un altre familiar el que acompanyi als infants i d'aquesta manera viure aquest procés amb calma i tranquil·litat. El temps que passem a les estances i com ho passem és molt important. Trobar un raconet de l'estança on seure, on el vostre fill o filla us pugui veure, on estar present sense envair l'espai i l'activitat que sorgeix... mostrar-se segur i tranquil, ja que això és el que transmetem als nostres fills i filles.

Una gran abraçada en mig del joc

L'avi de la Leya ens va acompanyar durant uns dies

Observar el que fan estant present

Fa referència al fet de com les mestres s'apropen als infants, creen els primers vincles, observen a tots els infants per intentar entendre el que necessiten en cada moment, etc. Cada infant és únic i cadascun necessita una manera d'apropar-se, de conèixer... diferent. No tots accepten el nostre contacte (que els agafem, una abraçada...) i en aquest sentit hem de respectar a cada infant i buscar la manera d'arribar a ell: una mirada, una cançó, l'apropament d'algun material, etc. o simplement la distància i deixar passar un temps perquè arribi aquest moment de connexió.

Durant aquest temps de familiarització els infants comencen a passar gran part del seu dia a l'escola, aquí s'obren les portes al gran món de les relacions socials. Des de nadons amb els primers contactes (passar per sobre del costat, posar el dit a la boca del company, tocar el cabell del costat, etc.) i passant per les primeres converses, les primeres interaccions, les afinitats, etc. 

"L'educació no és un procés lineal, sinó una xarxa de relacions"  Francisco Tonucci. El procés educatiu no es limita a l'escola i al mestre, sinó que està compost per una xarxa de relacions entre els infants, la família, els mestres i l'entorn social.