dilluns, 10 de desembre del 2018

El Tió ja és a l'escola

Ja tenim el Tió a l'escola, això ja olora a Nadal... doncs si, el Pastor Ramon ha vingut de la muntanya i ens ha portat un tió petit, petit. Ara l'hem de cuidar, donar de menjar (sobretot li agraden les pells de mandarina), i fer molt petons!! Tots els infants de l'escola l'han acollit amb els braços ben oberts i amb moltes ganes de cuidar-lo molt!!











"Cagatió, cagaturrons, d'avellanes i pinyons,.. si no vols cagar, et donaré un cop de bastó, tió, tió"

dimecres, 5 de desembre del 2018

L'alimentació a les estances del sol i la lluna

Hola famílies,

Com ja sabeu des de la llar els hàbits i les rutines són molt importants. Creiem que pels infants anticipar i saber allò que vindrà i fer-ho cada dia igual els dona seguretat i els ajuda a estructurar el seu dia a dia. Un dels aspectes que per nosaltres és molt important és l'alimentació.

Pel moment de l'alimentació tenim en compte diferents aspectes, i la forma de donar de menjar i el que això comporta va canviant segons el moment en que està cada infant.

Quan l'infant encara no manté la posició d'assegut per ell mateix i encara no té curiositat pels aliments que te al davant, utilitzem la taula i la cadira alta. Fer-ho així també ens permet tenir un moment més individual amb cada infant i poder establir un bon vincle de seguretat.


Poc a poc, quan van estirant la mà per agafar, tocar el menjar, i poden seure per si sols, els donem la possibilitat de seure en una taula i una cadira petita. D'aquesta manera tenen el menjar més a prop i poden participar de forma més activa. És en aquest moment quan s'inicia l'iterés per l'auto alimentació (fiquen la mà, toquen, s'ho porten a la boca,...). Apareixen també un seguit d'estris que els acompanyen durant l'àpat (la cullera, el got i el tovalló), aquests estris ja els trobem des de que estan a la taula alta però ara els començen a utilitzar de forma més autonoma. Respectem igualment la individualitat de cada infant i fins que no estan preparats per compartir aquesta estona, no comparteixen taula. Quan ho fan, ho faran primer en parelles, després en trio, per acabar menjant en gran grup.




El respecte cap a l'infant avarca des de la manera de donar de menjar, fins el que donem (les famílies sou les que ens diuen que és el que menja i com es van introduint els canvis) i escoltant sempre a l'infant. Per nosaltres és molt important l'alimentació, per això busquem un clima de seguretat i de tranquil·litat, donant espai als infants que estan menjant però també aquells que esperant per fer-ho. El paper de l'adult sempre es d'acompanyament i d'observador, ajudant a cada infant en allò que necessiti dins del seu propi procés.