Parlem d'educació

Aquest curs volem iniciar el nostre blog parlant del nou Decret d'ordenació dels ensenyaments de l'educació infantil. Aquest Decret va sortir al llarg del curs passat i suposa una guia per a continuar reflexionant i millorant les pròpies pràctiques, en benefici dels infants i les seves famílies. És el document on es determinen els nous elements del currículum d'aquesta etapa, on l'infant és el centre de l'acció educativa i protagonista del seu propi aprenentatge, prioritzant el seu benestar i gaudi, respectant el seu ritme i oferint situacions d'aprenentatge a partir d'experiències de joc i de vida quotidiana.

Des de la llar volem apropar-vos aquest decret i és per això que al llarg del curs anirem fent entrades  fent referències als objectius generals de cicle. Tanmateix, els podreu anar trobant  en les diferents   documentacions i l'ambientació de la llar.

Començarem amb dos dels vuit objectius que incorpora el Decret, els quals van relacionats amb la vinculació, les relacions...

"Assolir progressivament seguretat afectiva i benestar emocional, i anar-se formant una autoimatge positiva i una imatge positiva dels altres"

"Gaudir i relacionar-se positivament amb els altres en igualtat, conviure en la diversitat i adquirir progressivament hàbits de convivència i relació social"

 Si pensem en aquests dos objectius, els podríem enllaçar amb el procés de familiarització pel qual estem passant actualment a la llar. Passar de l'àmbit familiar a un context més social (nous espais, nous adults i altres infants amb els quals compartir temps, espais, materials i adults que tenen cura d'ells).

Aquest inici a l'escola és un període molt sensible per a totes les parts. Si pensem en els infants, en aquest procés de familiarització esdevenen infinitats de canvis, es remouen moltes emocions, s'incorporen noves persones a la seva vida, etc. Per part de les famílies a més de tot això, poden sorgir neguits, angoixes, us trobeu amb la nova realitat d'organització i concilialició família i treball... Per nosaltres com a mestres també suposa una nova etapa, conèixer i crear vincles amb nous infants i famílies, moltes reflexions...

És un procés progressiu, no té data de venciment, ja que cada infant i família és única i precisa d'un temps diferent a cada cas. Un temps per entendre i acceptar la nova situació, temps per crear vincles, per sentir-se còmodes i tranquils, temps per agafar seguretat, per trobar el seu lloc, etc. És un període molt sensible, viu i flexible.

Aquest procés de familiarització no només fa referència als primers dies d'escola, que també, però va més enllà. Engloba l'entrevista inicial que fem amb les famílies, en la qual intentem recollir la màxima informació sobre els infants, donar calma i tranquil·litat, explicar part del funcionament del dia a dia, etc. 

També el temps que les famílies poden acompanyar als seus fills i filles, des de l'escola fem una pauta de la primera setmana oferint tots els serveis passats aquests dies, però com heu pogut comprovar deixem la porta oberta al fet que siguin les famílies que decideixin si ho volen fer més progressiu i marxar quan es trobin preparats, quan tinguin la seguretat de fer-ho. En moltes ocasions les obligacions no ens deixen estar el temps que voldríem per aquest motiu proposem que sigui un altre familiar el que acompanyi als infants i d'aquesta manera viure aquest procés amb calma i tranquil·litat. El temps que passem a les estances i com ho passem és molt important. Trobar un raconet de l'estança on seure, on el vostre fill o filla us pugui veure, on estar present sense envair l'espai i l'activitat que sorgeix... mostrar-se segur i tranquil, ja que això és el que transmetem als nostres fills i filles.

Una gran abraçada en mig del joc

L'avi de la Leya ens va acompanyar durant uns dies

Observar el que fan estant present

Fa referència al fet de com les mestres s'apropen als infants, creen els primers vincles, observen a tots els infants per intentar entendre el que necessiten en cada moment, etc. Cada infant és únic i cadascun necessita una manera d'apropar-se, de conèixer... diferent. No tots accepten el nostre contacte (que els agafem, una abraçada...) i en aquest sentit hem de respectar a cada infant i buscar la manera d'arribar a ell: una mirada, una cançó, l'apropament d'algun material, etc. o simplement la distància i deixar passar un temps perquè arribi aquest moment de connexió.

Durant aquest temps de familiarització els infants comencen a passar gran part del seu dia a l'escola, aquí s'obren les portes al gran món de les relacions socials. Des de nadons amb els primers contactes (passar per sobre del costat, posar el dit a la boca del company, tocar el cabell del costat, etc.) i passant per les primeres converses, les primeres interaccions, les afinitats, etc. 

"L'educació no és un procés lineal, sinó una xarxa de relacions"  Francisco Tonucci. El procés educatiu no es limita a l'escola i al mestre, sinó que està compost per una xarxa de relacions entre els infants, la família, els mestres i l'entorn social.