Petits racons de joc

 Quan entrem a les estances de l'escola podem veure que aquestes estan dividides en petits racons de joc, diferents propostes presentades de forma atractiva pels infants, per tal que aquests puguin escollir on volen anar a jugar, segons els seus interessos i guiats per la seva curiositat i motivació.

Aquestes propostes estan disenyades per les mestres partint dels interessos dels nens i les nenes, i es van modificant a mesura que aquests interessos van canviant, van evolucionant amb el grup.

El joc dels infants dins d'aquests espais és diferent cada dia, ja que intervenen molts aspectes: els nens i les nenes que hi participen, com estan distribuits els materials, com estan presentats, l'estat anímic dels infants,... i podem veure que, amb els mateixos materials aquest joc canvia sempre, mai es desenvolupa de la mateixa forma.

El paper de les mestres, a part de preparar-los, després de la observació del joc dels infants, i d'una reflexió sobre els materials que apareixeran, serà el d'anar revisant aquests materials, aportant de nous quan calguin o apartant els que veiem que sobren o no aportan res al joc.

I durant el joc dels infants també serà important anar recolocant els materials per tal que els infants es trobin els espais preparats i endresats durant tot el temps que duri aquest joc.

Segons les edats dels infants aquests racons estaran estructurats per afavorir els interessos dels infants:

Nadons: els materials van destinats a atendre als infants les necessitats a nivell motriu i sensorial. Estan estructurats amb materials tous, catifes i cistelles de tresors on apareixen diferents materials que provoquen les primeres descobertes i l'estimulació dels sentits.

Estances d'1-2: aquests racons comencen a respondre a la necessitat de més moviment i s'incorporen propostes de joc heurístic, amb materials no estructurats, que requereixen més coordinació motriu. També es provoquen situacions que tenen a veure amb la coordinació óculo-manual i la psicomotricitat fina. Es comença també amb materials que tenen a veure amb el joc simbòlic i els diferents llenguatges.

Estances de 2-3 anys: dins d'aquests racons ja pren més relevància el joc simbòlic, els mini mons, les construccions,... el món dels contes i les titelles,... encara que també segueixen apareixen els racons amb materials no estructurats com a l'estapa d'1-2 anys.

"Todos los aprendizajes más importantes de la vida se hacen jugando" 

                                                                                    (Francesco Tonucci)

L'Araceli, molt més que una cuinera

 Fa molts anys que l'Araceli és la nostra cuinera, com ja sabeu tenim cuina pròpia i ella és l'encarregada de fer-nos el dinar cada dia. Però no solament ens fa el dinar, també ens cuida i és com una àvia per tots els nens i les nenes, ja que quan anem a visitar-la a la cuina moltes vegades ens dóna peixets i bastonets de pa, i ens ensenya el que està cuinant i com ho fa!

De vegades puja els carros amb el dinar a la planta de dalt i aprofita per fer-nos una visita per les estances. I quan les mestres anem a la cuina a dinar, cada dia ens pregunta: -han menjat bé els infants?

El fet de tenir cuina pròpia i personal qualificat que supervisa la qualitat dels productes utilitzats per la preparació dels aliments, fa que els menús que es preparen cada dia siguin equilibrats. Tots els nostres esforços van orientats a que els aliments proporcionin les proteïnes i energia que els infants necessiten per poder realitzar totes les activitats diaries, a més de contribuir al seu creixement i desenvolupament. Els aliments són cuinats de forma saludable, assegurant una dieta sana i rica i a mesura que avança el curs anem introduint nous aliments amb noves textures i sabors.

Menús adaptats a les necessitats dels infants. 

Disposar de cuina ens permet el.laborar menjars alternatius o dietes especials pels infants al·lèrgics o amb intoleràncies. També ens permet el.laborar menús pels nadons als que els hi estan introduint els aliments de forma progressiva.

A continuació us fem un tastet amb fotos de l'espai de menjador, on els vostres infants gaudeixen del dinar de l'Araceli.

Quantes coses sabem fer! quan autonomia i autoestima van de la mà

 

Un nen que confia en les seves capacitats és més autònom i feliç 

Tenir una bona imatge de si mateix passa per valorar-se i confiar en les pròpies capacitats per fer les coses sol o sola. El nen o la nena potser s’equivoqui, o no farà les coses del tot bé, però anar provant l'ajudarà a madurar, a ser feliç i independent. 

Des de petits els nens i les nenes ja es mostren com a persones competents, capaços d’ expressar els seus sentiments, necessitats i preferències. Reconèixer les seves competències, preparar-los psicològicament i fomentar la seva autoestima passa perquè els adults acompanyants aprenguem a “afluixar el control” i a confiar en ells/es. Aquesta és una etapa més del complex procés educatiu. No podem preveure la repercussió del que fem avui al futur dels nostres infants i, tot i que actuem amb bones intencions, volent evitar que passin un mal tràngol, no hem d’ oblidar que també s’aprèn dels errors i de les petites frustracions.

 Un nen autònom i amb una bona dosi d’autoestima tindrà més recursos per enfrontar-se als problemes que li vagin sorgint en la vida. Confiar en si mateix, tenir seguretat en el que fa i saber que té el suport incondicional dels adults que l'envolten serà crucial per salvar amb èxit les diferents etapes que venen a continuació.

El mocar-nos i adonar-nos de què tenim al nas quan tenim mocs és un dels aspectes amb els quals
acompanyem als infants a la llar.

Beneficis de l’autonomia infantil

• Més seguretat. Els infants, com els adults, saben de cert que poden dur a terme una activitat en el moment en què l’aborden; prèviament se senten insegurs de les seves capacitats. Per aquesta raó és important que, a poc a poc i en la mesura de les seves possibilitats, vagin assumint nous reptes. En fer-ho, no només perden la por sinó que també guanyen seguretat i confiança en si mateixos.
• Més autoestima. En la mesura en què els nens i nenes se n’adonen que poden fer coses per si mateixos, se senten més capaços i més segurs/es. I aquesta capacitat i seguretat es tradueix, també, en major autoestima. Saben que, si s’esforcen, poden aconseguir les seves metes.
• Més independència. Encara que autonomia no és sinònim d’independència, aquests termes estan molt relacionats. Els infants autònoms no necessiten l’ajuda d’un adult per a menjar, canviar-se de roba o anar al lavabo. A la llarga, aquesta autonomia es tradueix en una major independència i major facilitat per a prendre decisions per si mateixos.
• Més empatia. L’empatia és la capacitat de posar-se al lloc de l’altre. Una de les moltes maneres d’educar en aquest valor és compartir les feines domèstiques amb els més petits. Els nens i nenes que paren i desparen taula, que es fan el llit o que ajuden a netejar i a cuinar aprenen tasques bàsiques per al seu futur i, també, s’acostumen a valorar el treball diari de les seves famílies.
• Més responsabilitat. Els infants autònoms són, també, més responsables. Saben que les coses no es fan per si soles, que depenen d’un mateix per tal que succeeixin. Així, des de la infància i a mesura que van creixent, aprenen a fer-se responsables de les seves decisions i accions.

Cada infant busca la seva foto per trobar el seu got

En aquesta primera etapa de la vida, les adquisicions en autonomia es basen en pràctiques relaciones amb l'alimentació, la higiene i el vestit. Mitjançant aquests hàbits, els infants aprenen a executar per sí mateixos feines que els permetin estimular el seu creixement personal convertint-los en protagonistes del seu propi procés d'aprenentatge. 

L'autonomia en el vestir-se i despullar-se, posar-se sabates i treure-se-les,

 aspecte que acompanyem de forma quotidiana a la llar

Aquest camí vers l'autonomia s'inicia amb la capacitat que té l'infant per poder decidir per si mateix i solucionar les diferents situacions quotidianes en les que es pot trobar, i la millor forma de facilitar aquest procés és confiant en l'infant. Acompanyant-lo en la seva autogestió propiciant alternatives perquè desenvolupi les seves capacitats, superi nous reptes i adquireixi seguretat. Cada nou aprenentatge que darà l'infant necessita del seu procés i del seu temps. Cada nou aprenentatge l'ajudarà a créixer i a voler demostrar allò que sap i allò que sap fer, donant-li la oportunitat de poder fer i decidir.

Retornar els pitets bruts al carro per portar-los a rentar

Pelar de forma autònoma una mandarina

Menjar utilitzant els estris, com la cullera i la forquilla

Ser capaços d'inclinar el plat quan queda poca sopa

Classificar els diferents materials que utilitzem al menjador

Menjar de forma autònoma respectant la postura, utilitzant els diferents estris

Utilitzar les regadores per regar el nostre hort

Netejant el jardí de fulles seques

Autonomia també significa poder menjar amb les mans

Buscar la nostra foto i penjar la tovallola

Beure aigua d'un got

Treure's la jaqueta

Servir-se aigua d'una gerra

Netejar-se la cara i fer "la pila" amb els plats

Pujar i baixar escales

Sortir de forma autònoma del matalàs després d'haver dormit

Ajudar a un amic a posar-se un mitjó

Com heu pogut veure, a la nostra escola acompanyem als infants en el seu camí vers l'autonomia, i aquests moments es troben durant tot el dia, us convidem a les famílies a que també els hi acompanyeu a casa, confiant en les seves possibilitats, deixant que s'equivoquin i rectifiquin, que tornin a provar,... 

"Ajuda'm a fer-ho per mi mateix/a" 

Maria Montessori