L'equip de l'estel com a motor durant vint anys d'escola

 Quan t'aixeques un dilluns al matí i penses: avui faré pintura per primer cop...com reaccionaran els infants? quina reacció tindrà l'Alba al tocar-la? li agradarà o posarà alguna d'aquestes cares tan divertides que posa de vegades quan li fa fàstic alguna cosa?, i al Joan? l'interessarà? perquè el Joan és un nen que solament vol jugar amb els cotxes...i m'he passat tot el primer trimestre pensant noves propostes perquè li agradin... i com ho podrem muntar? posarè un mural al terra i un altre a la paret?, i què faré amb ell quan estigui acabat? l'exposarem perquè el vegin les famílies... tots aquests pensaments i més estan al cap d'una mestra o un mestre cada dia, sigui dilluns, dimecres o diumenge...

Durant aquests vint anys que l'Estel Blau porta caminant han passat moltes persones per l'escola: mestras (i algun mestre), personal de cuina, de neteja, administració, de suport, en pràctiques, ... totes aquestes persones han format part de l'equip humà de l'Estel, un equip implicat en un projecte viu com és el nostre, un equip concienciat amb tot el que suposa acompanyar als infants en el seu procés de desenvolupament, un equip vital, generós i amb moltes ganes d'innovar i fer les coses millor, de compartir, d'engrescar, d'estimar,... perquè sense aquestes ganes i aquesta empenta no hagués estat possible tirar endavant aquest projecte tan ambiciós.

Diuen les males llengües que l'educació al 0-3 és merament asistencial, que ens limitem a netejar culs i donar de dinar, però s'equivoquen, i creiem que les famílies que han viscut aquests anys d'escola ho han pogut viure, el 0-3 és molt més que tot això... i l'equip de l'Estel ha lluitat (i lluita) per demostrar lo contrari...

Com que no podem recordar a tothom que ha passat per l'Estel en aquests vint anys a continuació us regalem un tastet de fotografies fetes al llarg d'aquests anys amb aquest equip tan present i necessari. Unes encara hi són, d'altres van marxar però ens recordem de totes amb molta estima.

"Molta gent petita, en llocs petits, i fent coses petites, poden canviar el món"

Maria Montessori

El jardí com a espai educatiu

 Des de sempre, el pati de l’escola ha sigut un espai on els infants sortien per distreure’s, per desfogar-se, per moure’s… per tornar després a l’interior de l’estança a seguir amb les propostes més calmades i de concentració, però fa un temps que aquesta idea ha començat a canviar, és possible pensar en aquest espai exterior com un espai d’aprenentatge i no solament un espai lúdic i de esbarjo. 

Si ens basem en l’idea de que els infants estan constantment aprenent, quan juguen, quan observen, quan interactuen amb els altres, aquest espai exterior hauria de ser una extensió de les estances amb una riquesa anexa com és la Natura.

La importància del aire lliure a la infancia. 

Actualment els infants passen poques hores a l’aire lliure, vivim molt ràpid i tenim moltes coses a fer, això fa que puguem acompanyar-los poques estones als parcs o als jardins a jugar. Tenim en compte de la importància que això pensem que l’escola ha de prendre consciència i apostar pel temps a l’espai exterior.

 

El joc a l’aire lliure aporta als infants molts beneficis: 

1.   Estimula la creativitat: els infants són bons investigadors, descobrir el que els envolta, observar, jugar amb els pals i les pedres, fer-se una cabana,... tot això fa possible la invenció de jocs i la imaginació. 

2.   Foment de la socialització: a l’espai exterior els infants juguen amb els altres, conversen, es barallen, riuen. Totes aquestes situacions els ajuden a socialitzar, a resoldre conflictes, a fer amics i amigues i a aprendre les normes socials establertes. 

3.   Exposició social: la llum de sol és molt important pels infants (pels adults també), ja que la seva acció és necessària perquè el cos sintetitzi vitamina D, un component imprescindible perquè els ossos asimilin el calci. 

4.   Experimentació del món: amb aquest joc a l’aire lliure experimentem amb els cinc sentits, els infants són curiosos i els agrada descobrir coses noves. Poden descobrir les diferents textures de les plantes i la sorra, els aromes de les flors, la fredor de les pedres i l’aigua,...

5.   Exercici físic: l’aire lliure dóna l’oportunitat als infants de correr, saltar, trepar,... a part de alliberar adrenalina i energia, aquestes activitats ens aporten una alliberació de les pressions quotidianes 

6.   Menys límits: dintre de l’escola, moltes de les propostes tenen els límits més acurats. Si juguem amb fang, amb aigua, per exemple, sempre haurem de respectar uns límits per no embrutar massa. A l’espai exterior aquests límits són més amplis, obrint el joc a moltes més possibilitats. 

7.   Cura de la Natura: el contacte amb la natura permet als infants descobrir animals, plantes, arbres, flors i molt més. La seva relació amb aquesta es veu afectada pels descobriments que fa. El joc al aire lliure és un pilar fonamental en el desenvolupament infantil.

Paper de l’adult: El jardí és un context privilegiat d’observació, exploració i aprenentatge pels infants.  Partint d’aquesta premisa, l’adult pot mantenir diferents posicionaments vers l’activitat dels nens i nenes:

• Observador, del joc dels infants, deixant-los la iniciativa i observant des de lluny aquestes vivències.
  
  
  

• Acompanyar als nens i nenes en les seves experiències viscudes al jardí, descobrint junts i compartint els moments de descoberta. Abandonant el nostre rol de mestre i col·locant-nos al costat dels infants en l’aprenentatge, deixant-nos sorprendre per la màgia i bellesa de la natura i buscant respostes junts.

• Exercir d’exemple pels infants implicant-se en la cura del jardí. L’adult pot fer accions paral.leles a les activitats dels infants, netejant males herbes, endreçant els diferents materials, netejant
  

Propostes quotidianes al jardí

Al nostre jardí ens agrada també realitzar propostes que normalment es fan a dintre de l'estança, com menjar la fruita de mig matí i dinar, sempre que el temps ho permeti i aprofitant que tenim diferents punts d'aigua per afavorir la higiène. Sempre és maco dinar mirant el cel i escoltant els ocells...

"Integrar la naturalesa en l'educació és d'alguna manera un retrobament amb nosaltres mateixes. I també una manera de començar a construir aquesta transició ecològica que tant necessitem"

Heike Freire

La Panera dels tresors: comencem a descobrir el món

 La Panera dels Tresors és una poposta que s'ofereix als més petits i petites de l'escola, és tracta d'un recipient no molt profund en el que s'hi fiquen diferents materials sensorials que no tenen una finalitat única i predeterminada, si no que estan pensats per a que puguin ser lliurement manipulats pel nadó, afavorint així la seva curiositat a través de l'exploració i el descobriment de l'entorn.

Aquesta proposta està adreçada als infants de 6 a 10/12 mesos, i va estar dissenyada per l’Elionor Goldschmied, que va ser una educadora i pedagoga britànica.

Quan els infants juguen amb la panera dels tresors posen en marxa una sèrie d'habilitats: en primer lloc, l’autonomia. Perquè ells i elles es dediquen a explorar de manera lliure sense les directrius de l’adult, escollint a cada moment què és el que volen investigar i de quina manera. També la concentració i l’atenció, perquè és un dels jocs per a nadons que més els acostuma a agradar i als que hi dediquen més temps per l’exploració en calma. La motricitat fina també es posa en pràctica en la manipulació dels objectes (la pinça, l’adherència, la pressió...) i en la coordinació del cos per arribar als objectes desitjats que hi ha a la panera.

Segur que quan l'infant agafa un objecte i l'examina, el llepa o el mossega, el seu pensament es pregunta: Què és això?
Un assortiment satisfactori dóna resposta a la seva constant pregunta. Li facilita de poder triar allò que més l'interessa i afavoreix la curiositat innata per descobrir les qualitats i novetats de les coses.
Amb la panera dels tresors l'infant aprèn sol i per ell mateix. L'adult, amb la seva presència i atenció, li dóna seguretat i confiança.

A l'escola s'ofereix aquesta proposta als infants de l'estança del Solet, i sol presentar-se de diverses formes:

Objectes distribuits per tota la catifa, perquè sigui l'infant qui els busqui i s'esforci per agafar-los

Objectes presentats a una distància estudiada perquè sigui l'infant qui s'estiri per agafar-lo

Objectes amagats per sota dels mobles

Perquè de vegades desmuntem la Panera dels Tresors i presentem els objectes escampats per l'espai?

Els nadons, encara que no es desplacin, juguen en activitat i lliure moviment, fàcilment acaben fent petits desplaçaments no voluntaris, per tant, necessiten els objecten repartits per l'espai, al seu abast i distingibles. També presentem els objectes repartits en petites cistelles o en senzilles combinacions.

 Si els infants ja es desplacen, el propòsit de repartir els objectes adquireix més valor, ja que aquests nens i nenes es mouen en llibertat per obtenir el que volen.

Aquesta proposta s'enmarca dins del joc amb material no estructurat i les peces soltes, de les que hem parlat durant aquest curs en el blog. No deixen de ser diferents provocacions adreçades als infants més petits amb caràcter manipulatiu i sensorial. 

"El joc és el treball del nen i la nena" Maria Montessori

El descans dels infants a l'escola: més enllà d'una migdiada

 El descans és fonamental per la salut i el desenvolupament de l’infant. Dormir és essencial per viure i particularment als infants, els ajuda a créixer i desenvolupar-se adequadament. La son afavoreix el sentir-se alerta, tenir bona memòria i estar més tranquil/a. Dormir les hores necessàries i tenir un descans de qualitat és crucial per un bon desenvolupament, per això és important que els adults ajudem als infants a crear bons hàbits de dormir des d’una edat temprana.

Cada infant és diferent i el número d’hores de son que necessita varia, els patrons de son del nadó canvien a mesura que creix, per aquesta raó és important que els adults estiguem al tant de les seves necessitats i etapes evolutives, i a la vegada ens adaptem a les diferències individuals de cada infant i família. Les hores de son recomanades depenen de la seva edat. Quan més petits, més temps requereixen per dormir. En termes generals, podem dir que els nadons necessiten unes 16 hores totals de son al dia, els infants d’1-2 anys, de 14 a 16 hores; i els nens i nenes d'entre 2 i 3 anys de 12 a 14 hores.

La migdiada.

La migdiada ens proporciona un seguit de beneficis: és important per tenir un bon desenvolupament global, es a dir, que necessitem temps suficient per a compensar l’esforç realitzat i per recuperar l’equilibri necessari per no sentir-nos fatigats.

Més enllà de curar el cansament  prolongat, la son facilita:

• La memòria a curt termini i deixa espai per a nova informació
• Ajuda a que els infants no arribin a estats exagerats d’esgotament i tinguin dificultats per dormir per la nit. 
• Durant les migdiades el cervell assoleix el que s’ha aprés, i concretament, aclareix  la ment i millora la capacitat d’aprenentatge. 
• Redueix la hiperactivitat i l’ansietat en els infants. Hi ha, doncs, una estreta relació entre el descans, el benestar i el rendiment. 

Un bon descans és imprescindible per a garantir un bon desenvolupament global.

A l'escola respectem els ritmes de cada infant, no tots necessiten dormir el mateix temps ni a les mateixes hores, cada infant és diferent i cada edat té un patró de son determinat i és fonamental coneixer-lo per afavorir el seu desenvolupament psíquic, social i físic.

Els còlics, la dentició, els mocs, les infermetats, els canvis en les rutines, el període d’adaptació i les diferents situacions quotidianes poden afectar d’alguna manera, a la son dels infants, per això considerem molt important la comunicació amb les famílies per poder preveure possibles problemes de son.

D’altra banda, des de l’escola acompanyem per afavorir una autonomia de son, són els infants qui marxen a descansar quan ho necessiten, i són ells i elles qui decideixen fins quan volen dormir.

A les estances de nadons i 1-2 petits els infants dormen en matalasos que hi ha ubicats a terra a dintre de la sala dormitori, cadasqun amb la seva foto perquè els nens i nens puguin saber on estan situats, encara que normalment l'ordre és el mateix. Fa uns anys teníem bressols a aquestes estances, però després d'un treball de observació i reflexió de tot l'equip els vam canviar pels matalassos al terra, aquesta nova organització va afavorir el treballar aquests  objectius:

• Autogestió, autonomia i autoregulació del moment del descans. Decidint de manera pròpia quan van a l’estança dormitori i quan es volen despertar i sortir d’aquesta.
• Crear un vincle sà amb els referents.
• Treballar el respecte cap al companys/es que estan descansant.
•  Promoure el sentiment de propietat. A l’entrar a l’estança dormitori saben on trobar  el seu matalàs.
• Respectar la llibertat de moviment.

  

Seqüència de com l'Alex al despertar-se s'aixeca i surt ella sola de l'habitació

     A les estances d'1-2 i de 2-3 el dormitori no està fixe, ja que no hi ha un espai destinat pel descans, sino que s'habilita quan cal col.locant hamaques al terra, en aquest cas, cada infant també té una hamaca pròpìa amb la seva foto i un lloc fixe destinat per dormir i descansar. Aquestes es col.loquen quan els infans acaben de dinar, totes juntes, i es guarden apilades quan s'acava la migdiada. En ocasions puntuals, si un infant necessita descansar durant el matí té la posibilitat de dormir en la seva hamaca que es coloca en un lloc tranquil de l'estança i separat de l'espai de lloc de la resta del grup.

     Volem resaltar que independent de l'edat dels infant, aquest pot accedir de forma autònoma al seu lloc de descans (sigui matalàs o hamaca), respectant d'aquesta forma els diferents ritmes dels nens i les nenes.

L'Ingrid busca la foto del seu llit, i quan la troba s'acomoda el coixí i ja està preparada per dormir

    

         Com realitzem l'acompanyament als infants en aquests moments de descans:

• 
  Mantenim un ambient relaxat i tranquil tant a l’estança com al dormitori.
• Els ajudem, si ho necessiten, amb l’ajuda de carícies,massatges i cantant
• Acompanyem el procés posant paraules a tota l’acció
• Agafem els objectes que necessiten per descansar (xumets, ninos)
•   De forma individualitzada

"Allò veritablement important és el nen en la seva individualitat, amb la seva capacitat interior de construir-se a si mateix i amb la seva capacitat de realitzar una tasca de forma autònoma."

Maria Montessori

A

A