divendres, 30 de setembre de 2022

El procés de vinculació. David i Vicky, pares de l'Héctor (Avions)

 Hola famílies, seguim amb els testimonis de famílies explicant les seves vivències durant aquest primer mes d'escola. Avui el David i la Vicky compartiran la seva experiència respecte al procés que han viscut amb el seu fill Héctor.

"Som David i Vicky, pares d'Hèctor. I vinc a compartir com vivim l’adaptació.
Héctor actualment té 18 mesos, i va entrar a la Llar amb 11 mesos.
Jo (Vicky) vaig viure amb molt de sentiment l'adaptació d'Héctor. Ja que cada dia que el deixava se'm partia el cor tan sols de veure'l amb aquells ullets que em deien “mama no te'n vagis”. Sortia plorant, pensant en si estàvem fent bé… fins i tot vaig parlar amb David que no volia deixar-ho jo als matins. Però després vaig pensar que havia de superar aquesta fase, que m'havia de permetre donar-nos aquest temps per a tots dos, sentir això, encara que no fos agradable, per adaptar-nos a aquesta nova etapa, que seria molt productiu per a tots dos.
He de dir que les educadores en tot moment ens acompanyaven i ho segueixen fent i això és d'agrair i valorar.
I així va ser, com cada dia amb molt d'amor, molta consciència, molta empatia, anàvem progressant.
Fins que un dia ja no va plorar més. I per a mi aquest va ser un grandíssim dia, al meu interior hi havia pau i un gran alleugeriment en mi el no tenir aquest sentiment de “culpa”.
I avui anem somrients, cantant, fins que ens tornem a veure a la tarda.

David ho va viure des d'un altre punt de vista, ell no li donava sentiment deixar-ho així, encara que Héctor amb ell no es mostrava com a mi, així que ho va tenir molt més fàcil.

I recentment hem passat una altra adaptació del setembre, i jo anava amb serenitat i seguretat. I encara que Héctor els primers dies se li va fer pujada, ara ja està com el curs passat. Això sí, jo no sóc la mateixa que el curs passat, perquè encara que inevitablement se'm parteix l'ànima quan ho veig així, el meu interior està completament segur que és un procés i he d'acompanyar-lo amb amor i anar al seu ritme.
A dia d'avui, entra a la classe, saluda, es renta les mans li faig un petó i li dic que vindrè a recollir-lo a la tarda. I estic feliç pel que hem aconseguit."

Moltes gràcies família per compartir aquest escrit tan maco amb la resta de la llar.

Aprofitem per convidar-vos a la resta de famílies de l'escola a participar en aquestes entrades, si us ve de gust fer-nos arribar les vostres vivències podeu fer-ho, per compartir-lo amb la resta de famílies. Si voleu podeu enviar els escrits a l'escola durant aquest cap de setmana. Moltes gràcies!

Esperem que tingueu un bon cap de setmana!

dimecres, 28 de setembre de 2022

El procés de vinculació. Fernando i Luisa (Daniel de l'estança del Sol)

 Famílies, escoles i infants estem vivint durant aquest primer mes d'escola uns dels processos més difícils i durs que es porten a terme a la llar, el procés de vinculació, on els infants han de començar a crear víncles amb les mestres de referència, conèixer nous espais, compartir-los amb altres nens i nenes...

Aquest curs volem omplir aquestes primeres entrades al blog amb les vostres vivències, cóm esteu vivint les famílies aquests processos, ...i és per això que hem convidat a  tres famílies perquè ens ho expliquin. Avui li toca el torn al Fernando i la Luisa, fills del Daniel de l'estança del Sol, molts us sentireu identificats amb ells, o no...

Ja ha passat gairebé un mes des de que vàrem deixar al nostre petit per primera vegada a l’Estel Blau. En aquestes línies explicarem breument la nostra experiència com a pares sobre el procés d’adaptació.

El primer dia vàrem arribar una mica tard i molts nens ja eren al pati amb els seus pares. Però no s’allunyaven gaire d’ells o estaven asseguts entre les seves cames. El nostre, al contrari, va començar a explorar-ho tot i a tocar totes les joguines. Va recórrer totes les estances, es va pujar a les plataforma i al tobogan i fins i tot es va rentar les mans a la pica. No podíem estar més contents. Vam sortir amb un somriure triomfal de la Llar i presumint de nen. Això de l’adaptació seria bufar i fer ampolles.

Però al dia següent la realitat va ser ben diferent i ens va fer baixar dels núvols de cop. Les circumstàncies ara eren diferents: només podíem estar una estona un dels dos pares i aquest hauria de marxar deixant-lo sol amb les professores i els companys perquè s’hi comencés a acostumar.

La reacció no podia ser més traumàtica: plors i una mirada de ràbia i desconsol. Com si de sobte el nostre nen hagués perdut el seu referent i s’adonés que tot era desconegut per a ell: les joguines, les professores, els nens... El seu cap deuria estar pensant: “Com hem pot consolar algú que no conec? On és la meva mare? Tornarà o m’ha abandonat?”

Així doncs, el segon dia va ser un fracàs en comparació amb el primer però a la vegada aquest bany de realitat ens va fer entendre que l’adaptació es això: un camí llarg que suposaria un repte per tots nosaltres, sobretot pel nostre campió.

Poc a poc, amb el pas dels dies, vas coneixent als altres pares i mares, a les professores i als nens i nenes. Et vas aprenent el nom de tothom i familiaritzant amb l’espai i amb els horaris de les rutines. Te’n adones que els altres pares també tenen moltes inquietuds i les comparteixen amb tu.

I un dia no gaire llunyà veus que el teu fill va fent els primers progressos perquè va guanyant confiança. I et sents orgullós de les petites (però grans) fites que va aconseguint: un dia es queda dormit als braços de la professora, al següent dia s’ho menja tot del plat, al següent plora una miqueta menys quan te’n vas. I és aleshores quan ets sents orgullós del teu fill. Més que el primer dia.
 
Setembre ha passat més ràpid del que ens pensàvem. El procés d’adaptació pel nostre fill encara no ha culminat. Encara plora quan el deixem pels matins i va caminant cap a la porta buscant-nos però sabem que arribarà un moment en que deixarà de fer-ho. Les professores ens han recolzat en tot moment amb bons consells i molts ànims. Cal reconèixer la professionalitat  d’aquestes dues professionals que amb la seva paciència i dedicació ens han ajudat a fer aquest procés fos molt més fàcil. Les reunions amb altres pares també han estat molt interessants i ens permès conèixer nous punts de vista.  

Sabem que a la Llar el nostre fill està en les millors mans. ¡Moltes gràcies per tot, Neus i Sònia!


Moltes gràcies família per compartir els vostres sentiments i angoixes d'aquests primers dies!

Properament anirem publicant les altres experiències...

dimarts, 6 de setembre de 2022

"El fil invisible"

 "La Nura s'estava banyant. Li encantava ficar-se a l'aigua i estar en remull hores i hores, fins que la pell se l'arrugava...

Aquell dia, quan la mare li va ensabonar la panxa, la Nura li va preguntar:

- Mare, per a què serveix el melic? ja sé que quan estava a la teva panxa, d'ell sortia  un cordó que m'ajudava a créixer. Però ara...per a què ho tinc?

- El melic és on guardem el secret més bonic i entranyable...

- Quin secret? va preguntar la Nura

- El del fil invisible

... del melic sorgeixen fils invisibles que ens uneixen a les persones i als animals que estimem, més enllà del temps i de l'espai. Saps què significa això? Que jo estic al teu costat encara que no em vegis, i que tu estàs amb mi, encara que no pugui tocar-te. Perquè del teu melic surt un fil invisible fins al meu i al revés. Estem connectades sempre

- Sempre?

- Sempre. Quan encara estaves a la meva panxa jo ja t'estimava, et parlava i t'explicava que podies arribar fins on volguessis, que t'estàvem esperant. El fil invisible ja m'unia a tu i això que encara no et coneixia

- Mama, però si no puc ni tocar ni veure el fil, com puc saber que és de veritat?

- Nura, existeixen moltes coses en aquesta vida que no es poden ni tocar ni veure, i que a la vegada són tan veritat com que ara tu i jo estem aquí. Coses com per exemple l'amor, o la felicitat, l'amistat, la por o una esgarrifa, o el soroll o el silenci, o el sabor de les cireres acabades d'agafar...n'hi ha tantes coses... el fil invisible és una d'elles.

La mare tenia raó. Mai s'havia parat a pensar en les coses que no es veien ni es podien tocar, però ara li semblava que hi havia moltes. Llavors, en silenci, va pensar en el gos que feia temps que demanava als seus pares. Va tancar els ulls amb molta força, va tocar-se el melic i va dir xiuxiuejant perquè la seva mare no l'escoltes: "Bona nit, Floki"."


Aquest és un resum d'un conte que s'anomena "El fil invisible", escrit per la Míriam Tirado que tracta sobre els vincles que ens uneixen. En aquest moment del curs aquests fils invisibles comencen a crear-se i fer el seu treball, així que...a tocar-nos el melic!


Des de l'escola també volem compartir un sentiment de felicitat que tenim totes les persones de l 'equip de tornar a recuperar el nostre projecte de l'escola. Les estances es tornen a omplir de famílies acompanyant als infants en els seus processos de vinculació i tornen a ser part de la vida de l'escola.

dimecres, 27 de juliol de 2022

El final d'un gran curs

 Famílies, això s'acaba! donem per finalitzat un altre curs, un curs on hem pogut tornar a respirar sense mascareta, hem començat a retrobarnos amb els companys i companyes de les altres estances, on hem pogut tornar a sortir al carrer a fer petites sortides, on les famílies heu pogut viure una mica més la vida a l'escola... mica en mica tornem a la normalitat, aquesta que tan ens agrada, on podem fer-nos petons i abraçades de nou...

Aquest equip de l'Estel ens acomiadem amb la motxil.la plena d'emocions viscudes, de rialles a les butxaques i amb una pica de pena pels nens i nenes que marxen a l'escola dels grans...


Dessitgem que paseu unes molt bones vacances i que gaudiu dels vostres infants. Molts i moltes ens tornarem a veure al setembre amb les piles carregades, i als que marxen no us oblidarem, sempre quedarà una miqueta vostre aquí a l'escola, molta sort a P-3!

"L'ensenyament que deixa petjada no és el que es fa de cap a cap, sino de cor a cor"


dimarts, 12 de juliol de 2022

La màgia de l'aigua

Ara que ha arribat la calor aprofitem per fer diferents propostes amb aigua. El principal objectiu és el de refrescar-nos i gaudir, però a més a més trobem que podem treballar moltísims més objectius segons com presentem aquest element amb els infants.

 L’aigua ens aporta moltes sensacions a nivell visual i tàctil alhora que, mitjançant l’observació i l’experimentació d’aquest element, ens introduïm en un aprenentatge científic amb un element nou i motivador.

L'aigua i la seva manipulació està present durant tot el curs a l'escola, per exemple quan obrim l'aixeta i ens rentem les mans i la cara, podem veure que als infants els hi encanta esquitxar. L'aigua, en general és un element molt motivador per tots i totes, a part de tenir una part màgica i divertida.

A banda de la activitats quotidianes, l’aigua ens obre un ventall d’activitats a realitzar segons el que vulguem treballar en cada moment. Bàsicament el treball amb l’aigua ens pot reportar molts aprenentatges a nivell de conceptes científics i matemàtics, però també a nivell motriu, artístic, creatiu o de relació i, fins i tot, de seguretat emocional. 

A continuació volem mostrar les propostes que oferim als infants durant aquests mesos de tanta calor:

Transvasament: L’activitat per excel·lència amb l’aigua és el transvasament. Es tracta de tenir recipients grans i molts recipients i envasos per omplir de diferents mides i formes i alguns amb forats petits i forats més grans com coladors o embuts.




Sura o s’enfonsa: Experimentar la relació de diferents objectes i materials amb l’aigua.

Dissolució: En la línia d’observar la relació de diferents materials amb l’aigua, es tracta d’experimentar si determinats elements o materials es dissolen, es desfan, sedimenten o bé no s’alteren al introduir-los en l’aigua. 


Regar
: Amb aquesta proposta estem regant les plantes del jardí però també estem observant com la terra canvia de color, es formen tolls, es creen arcs de sant Martí amb el rajos de l’aigua… podem explicar perquè els ésser vius necessitem aigua o què passaria si no reguem les plantes i després gaudir del fang i dels tolls que s’han format.


Circuits d'aigua: on poder observar el recorregut que fa l'aigua quan entra en un circuit.




Experimentar amb gel: poder veure i sentir com es va derretint a la mà, la temperatura, també amaguem petits objectes com animals, flors i plantetes,...i poder veure com aparèixen a mesura que el gel desapareix.



Joc simbòlic: introduir l’aigua en el joc simbòlic provoca més riquesa i aprofundiment del joc. Banyar les nines o rentar la roba o els plats, mullar el cap per a fer pentinats… o crear un mini món amb l’element central de l’aigua: marí, de riu, un llac on hi conviuen diferents animals observant les dues superfícies i profunditats: aigua i terrestre…


Ruixar-se: amb esprais d’aigua, mànegues o altres materials.


Trepitjar petits bassals
: fent petits bassals amb l'aigua per després fer xip-xap amb els peus


Quan parlem d'aquestes propostes a l'estança amb els infants (sobretot amb els més grans), els hi donem la possibilitat que siguin ells i elles qui decideixin si volen canviar-se de roba i posar-se el banyador o anar vestits, som conscients de que no a tothom li agrada jugar amb aigua, sobretot els primers dies... I una vegada arriben a la proposta podem veure diferents reaccions respecte a aquest element. Els hi ha qui van ràpidament a ficar-se i jugar i d'altres que prefereixen observar o quedar-se al margen, totes les opcions són respectables i és el propi infant qui s'apropa a l'aigua i no al revés. 

També, com a escola verda que som i que som conscients de que hem de cuidar l'aigua, intentem que els infants siguin conscients de que no hem de malgastar-la. Una vegada acabem de jugar anem tots i totes a regar les plantes amb l'aigua que ha quedat.

Com veiem l’aigua ens dóna moltes possibilitats de joc pels infants. Té una màgia que fa que ens refresquem quan tenim molta calor, ens fa riure i sentir-nos millor...


"Si hay magia en este planeta está contenida en el agua"

Loran Eisely

dijous, 30 de juny de 2022

L'equip de l'estel com a motor durant vint anys d'escola

 Quan t'aixeques un dilluns al matí i penses: avui faré pintura per primer cop...com reaccionaran els infants? quina reacció tindrà l'Alba al tocar-la? li agradarà o posarà alguna d'aquestes cares tan divertides que posa de vegades quan li fa fàstic alguna cosa?, i al Joan? l'interessarà? perquè el Joan és un nen que solament vol jugar amb els cotxes...i m'he passat tot el primer trimestre pensant noves propostes perquè li agradin... i com ho podrem muntar? posarè un mural al terra i un altre a la paret?, i què faré amb ell quan estigui acabat? l'exposarem perquè el vegin les famílies... tots aquests pensaments i més estan al cap d'una mestra o un mestre cada dia, sigui dilluns, dimecres o diumenge...

Durant aquests vint anys que l'Estel Blau porta caminant han passat moltes persones per l'escola: mestras (i algun mestre), personal de cuina, de neteja, administració, de suport, en pràctiques, ... totes aquestes persones han format part de l'equip humà de l'Estel, un equip implicat en un projecte viu com és el nostre, un equip concienciat amb tot el que suposa acompanyar als infants en el seu procés de desenvolupament, un equip vital, generós i amb moltes ganes d'innovar i fer les coses millor, de compartir, d'engrescar, d'estimar,... perquè sense aquestes ganes i aquesta empenta no hagués estat possible tirar endavant aquest projecte tan ambiciós.



Diuen les males llengües que l'educació al 0-3 és merament asistencial, que ens limitem a netejar culs i donar de dinar, però s'equivoquen, i creiem que les famílies que han viscut aquests anys d'escola ho han pogut viure, el 0-3 és molt més que tot això... i l'equip de l'Estel ha lluitat (i lluita) per demostrar lo contrari...

Com que no podem recordar a tothom que ha passat per l'Estel en aquests vint anys a continuació us regalem un tastet de fotografies fetes al llarg d'aquests anys amb aquest equip tan present i necessari. Unes encara hi són, d'altres van marxar però ens recordem de totes amb molta estima.
















"Molta gent petita, en llocs petits, i fent coses petites, poden canviar el món"

Maria Montessori

dimarts, 14 de juny de 2022

El jardí com a espai educatiu

 Des de sempre, el pati de l’escola ha sigut un espai on els infants sortien per distreure’s, per desfogar-se, per moure’s… per tornar després a l’interior de l’estança a seguir amb les propostes més calmades i de concentració, però fa un temps que aquesta idea ha començat a canviar, és possible pensar en aquest espai exterior com un espai d’aprenentatge i no solament un espai lúdic i de esbarjo. 


Si ens basem en l’idea de que els infants estan constantment aprenent, quan juguen, quan observen, quan interactuen amb els altres, aquest espai exterior hauria de ser una extensió de les estances amb una riquesa anexa com és la Natura.

La importància del aire lliure a la infancia. 

Actualment els infants passen poques hores a l’aire lliure, vivim molt ràpid i tenim moltes coses a fer, això fa que puguem acompanyar-los poques estones als parcs o als jardins a jugar. Tenim en compte de la importància que això pensem que l’escola ha de prendre consciència i apostar pel temps a l’espai exterior.

 




El joc a l’aire lliure aporta als infants molts beneficis: 

1.   Estimula la creativitat: els infants són bons investigadors, descobrir el que els envolta, observar, jugar amb els pals i les pedres, fer-se una cabana,... tot això fa possible la invenció de jocs i la imaginació. 


2.   Foment de la socialització: a l’espai exterior els infants juguen amb els altres, conversen, es barallen, riuen. Totes aquestes situacions els ajuden a socialitzar, a resoldre conflictes, a fer amics i amigues i a aprendre les normes socials establertes. 






3.   Exposició social: la llum de sol és molt important pels infants (pels adults també), ja que la seva acció és necessària perquè el cos sintetitzi vitamina D, un component imprescindible perquè els ossos asimilin el calci. 

4.   Experimentació del món: amb aquest joc a l’aire lliure experimentem amb els cinc sentits, els infants són curiosos i els agrada descobrir coses noves. Poden descobrir les diferents textures de les plantes i la sorra, els aromes de les flors, la fredor de les pedres i l’aigua,...




5.   Exercici físic: l’aire lliure dóna l’oportunitat als infants de correr, saltar, trepar,... a part de alliberar adrenalina i energia, aquestes activitats ens aporten una alliberació de les pressions quotidianes 



6.   Menys límits: dintre de l’escola, moltes de les propostes tenen els límits més acurats. Si juguem amb fang, amb aigua, per exemple, sempre haurem de respectar uns límits per no embrutar massa. A l’espai exterior aquests límits són més amplis, obrint el joc a moltes més possibilitats. 





7.   Cura de la Natura: el contacte amb la natura permet als infants descobrir animals, plantes, arbres, flors i molt més. La seva relació amb aquesta es veu afectada pels descobriments que fa. El joc al aire lliure és un pilar fonamental en el desenvolupament infantil.





Paper de l’adult: El jardí és un context privilegiat d’observació, exploració i aprenentatge pels infants.  Partint d’aquesta premisa, l’adult pot mantenir diferents posicionaments vers l’activitat dels nens i nenes:

  • Observador, del joc dels infants, deixant-los la iniciativa i observant des de lluny aquestes vivències.

  • Acompanyar als nens i nenes en les seves experiències viscudes al jardí, descobrint junts i compartint els moments de descoberta. Abandonant el nostre rol de mestre i col·locant-nos al costat dels infants en l’aprenentatge, deixant-nos sorprendre per la màgia i bellesa de la natura i buscant respostes junts.

  • Exercir d’exemple pels infants implicant-se en la cura del jardí. L’adult pot fer accions paral.leles a les activitats dels infants, netejant males herbes, endreçant els diferents materials, netejant

Propostes quotidianes al jardí

Al nostre jardí ens agrada també realitzar propostes que normalment es fan a dintre de l'estança, com menjar la fruita de mig matí i dinar, sempre que el temps ho permeti i aprofitant que tenim diferents punts d'aigua per afavorir la higiène. Sempre és maco dinar mirant el cel i escoltant els ocells...




"Integrar la naturalesa en l'educació és d'alguna manera un retrobament amb nosaltres mateixes. I també una manera de començar a construir aquesta transició ecològica que tant necessitem"

Heike Freire