Alimentar-se és una de les moltes accions que fem durant el dia. Des d’un punt de vista biològic és una activitat molt important i durant la primera infància és un dels eixos centrals de l’activitat que desenvolupen els infants. Alimentar-se, igual que dormir o jugar, són moments mitjançant els quals els infants van estructurant les relacions amb el seu entorn.
Si diem que l’estona del dinar és un moment educatiu, ens hauríem de preguntar què entenem per
educatiu. T. Morgadi (2012) ens comenta que un espai educatiu és un espai organitzat que promou
l’aprenentatge dels infants, que compta amb materials adequats al seu moment evolutiu i que, a més,
ofereix experiències per a la construcció de la seva seguretat afectiva i la seva autonomia.
Una autonomia entesa des de la capacitat que té l’infant per identificar la seves potencialitats,
la seva voluntat i que se sent capaç de prendre decisions.
L’estona de l’àpat hauria de ser una oportunitat per estar junts: infants i adults.
Estar junts implica la participació de l’infant durant aquest moment, tenir la iniciativa, cooperar i
manifestar plaer en la relació. Per això, l’adult buscarà la participació de l’infant i crearà
l’ambient necessari per afavorir la cooperació.
A més de les necessitats abans esmentades, volem que durant l’estona de dinar l’infant gaudeixi de llibertat de moviment. Una llibertat que li permet ser part activa d’aquest aprenentatge i on el diàleg amb la mestra és real, en el sentit que es té en compte tot el llenguatge corporal i visual que precedeix a la comunicació verbal. Aquesta llibertat de moviment és també una de les bases per establir la relació segura, de confiança, honesta i de respecte que tant necessita l'infant per arribar a ser una persona autònoma. Una relació de qualitat durant la primera infancia és fonamental per asentar les bases alimentaries de la resta de la vida, així com també per protegir al nen i la nena de possibles enfermetats.
A l'escola acompanyem aquests processos d'alimentació segons l'etapa evolutiva dels infants, oferint un espai individualitzat, tranquil i de plaer, prioritzant primer per crear aquest clima positiu.
|
Quan els nadons comencen a menjar sòlid se'ls ofereix menjar en taula alta, de forma que puguin començar a manipular el menjar sense perdre el contacte amb l'adult.
|
|
Una vegada els nadons poden aguantar-se drets i poden seure sols menjaran en una cadira i tauleta baixa, de forma individual per poder gaudir d'aquest moment. És important que els peus toquin a terra per mantenir una bona estabilitat.
|
Poc a poc l'alimentació es va tornant més social, el fet de menjar amb un company o companya ens aporta moltes experiències enriquidores, el fet de compartir l'estona del dinar és un aspecte molt cultural, a tots i totes ens agrada menjar amb altres persones, a la vegada que compartim mirades, converses,...
L'espai de l'alimentació no solament consisteix en menjar, dintre s'impliquen molts aspectes relacionats que tenen a veure amb l'educació integral dels infants:
Oferim temps perquè l'infant pugui explorar i manipular el menjar, abans d'utilitzar la cullera o la forquilla és important experimentar les diferents qualitats dels aliments: textura, color, temperatura,...
A la taula sempre hi ha un mirall on els infants poden veure's la cara i netejar-se, és important que siguin conscients de si estan bruts i poder-se netejar amb els tovallons.
Autonomia personal: ens posem i treiem el pitet, a mesura que van creixent l'agafen, el retornen a la pitetera quan acaven,...
|
Guardem la pinça i els gots, cada infant al seu al lloc específic...
|
|
Aspectes que requereixen d'una gran autonomia i destreça, com fer la pila amb els plats |
|
...més autonomia personal: obrir i tancar aixetes, rentar-se les mans i la cara, aixugar-se, guardar la tovallola al seu lloc,... la propia identitat també és un aspecte que apareix, ja que els infants han de reconèixer la seva imatge per penjar la tovallola.
Com podeu veure, alimentar-se no es el mateix que menjar, intervenen molts aspectes importants per l'infant... d'autonomia, salut postural, socialització, gaudi pel menjar,... TOT UN MON!
|
|
|
|