Podem parlar d’adaptació des de moltes perspectives però en aquesta entrada al blog ens volíem centrar en com hem viscut, les llunes, les diferents adaptacions des de la vesant del canvi i la novetat.
Tot va començar al
setembre amb l’arriba del nou curs. Alguns infants repetien experiència i altres
es trobaven per primera vegada en una llar. El que els i les unia a tots i
totes és que es trobarien amb noves referents amb les que establir vincles i
amb les que compartir moments. No va ser un procés ni llarg ni curt però si intens,
únic, emotiu i irrepetible.
Viure aquests primers moments va permetre que les llunes es fessin amb tot l’espai, coneixent fins l’últim racó, experimentant i manipulant totes les propostes i materials i descobrint amb qui compartien aquests espai.
Poder compartir
tantes estones ha fet que poc a poc, els infants vagin creant vincle, entre ells
i elles; per afinitats, per moment evolutiu, per energies,... i d’aquesta
manera, establir les primeres relacions socials.
Ara, abans de finalitzar aquest trimestre, ens trobem immersos en un nou canvi, degut a la necessitat de donar resposta al moment maduratiu en el que estem. Un moment en el que el moviment, descobrir el nostre cos i les seves possibilitats i buscar els nostres límits físics és la nostra realitat. I hem tingut la gran sort de poder disposar de l’espai idoni perquè totes aquestes necessitat puguin ser respectades i acompanyades com cal; aquest espai és la sala polivalent. Aquí viure’m grans aventures.