dimarts, 22 de desembre del 2020

Un món d’adaptacions

Podem parlar d’adaptació des de moltes perspectives però en aquesta entrada al blog ens volíem centrar en com hem viscut, les llunes, les diferents adaptacions des de la vesant del canvi i la novetat.

Tot va començar al setembre amb l’arriba del nou curs. Alguns infants repetien experiència i altres es trobaven per primera vegada en una llar. El que els i les unia a tots i totes és que es trobarien amb noves referents amb les que establir vincles i amb les que compartir moments. No va ser un procés ni llarg ni curt però si intens, únic, emotiu i irrepetible. 





Viure aquests primers moments va permetre que les llunes es fessin amb tot l’espai, coneixent fins l’últim racó, experimentant i manipulant totes les propostes i materials i descobrint amb qui compartien aquests espai.





La quotidianitat, la confiança, la coneixença, el vincles, la rutina,... ha permès que es vagi creant un dia a dia harmònic, en el que tots i totes fluïm de manera natural i en equilibri. Aquesta manera de fluir és la que ha provocat que cada cop puguem gaudir de més moment de propostes i que aquestes siguin variades per així estimular el desenvolupament integral de cada infant ja que partim de les seves necessitats i interessos (llum, paneres dels tresors, experimentacions, descoberta d’espais, joc heurístic, música, contes,...).





Poder compartir tantes estones ha fet que poc a poc, els infants vagin creant vincle, entre ells i elles; per afinitats, per moment evolutiu, per energies,... i d’aquesta manera, establir les primeres relacions socials. 






Ara, abans de finalitzar aquest trimestre, ens trobem immersos en un nou canvi, degut a la necessitat de donar resposta al moment maduratiu en el que estem. Un moment en el que el moviment, descobrir el nostre cos i les seves possibilitats i buscar els nostres límits físics és la nostra realitat. I hem tingut la gran sort de poder disposar de l’espai idoni perquè totes aquestes necessitat puguin ser respectades i acompanyades com cal; aquest espai és la sala polivalent. Aquí viure’m grans aventures.







“El ideal no es que un niño acumule conocimientos, sinó que desarrolle capacidades.” John Dewey



 


dilluns, 21 de desembre del 2020

Cagatió a les estances de 2-3

Doncs el Tió ja ha cagat a les estances de 2-3. Després d'una setmana alimentant-lo amb pels de mandarina s'ha fet molt gran...

Vinga menja Tió, que et faràs molt gran!

El Gorka ha portat moltes pels de mandarina!

Avui, a l'arribar a l'estança no hi era, oh què trapella aquest tió, així que hem anat a buscar-lo pel passadís... ningú no l'havia vist, on estarà? hem entrat a l'estança pel costat del dormitori i quina sorpresa, estava allí, mirant-nos amb cara divertida i tapat amb una gran manta... hem agafat els pals i l'hem picat mentre cantàvem la cançó...



La Nora vol obrir el regalet i el Romeo les neules


Aquest ha sigut el regalet dels Llampecs

Juguem amb els regalets i fem una festeta

L'Alba acomiada del Tió, fins l'any vinent!


Aquest regalet dels Núvols

"Des de l'equip de 2-3 us volem desitjar unes bones festes, gaudiu de la família i molta salut, ens veiem al 2021!"



La importància del vincle

L’aferrament no és una manera de criar o acompanyar sinó un instint natural que tenim tots els essers humans.



En arribar a la llar, els nadons trenquen la diada amb la seva mare que és: la manera que tenien de vincular-se amb ella fins al moment. Fins abans d’arribar a la llar, per a ell o per a ella; mare i fill o filla és una mateixa persona i de cop es troba que li falta la seva meitat i que qui ha de cobrir les seves necessitats es una persona adulta que no coneixen.



Per això, tota la nostra atenció, durant els primers mesos a la llar està en establir un vincle d’aferrament sà que els aporti seguretat i benestar perquè no hem d’oblidar que la vinculació, la proximitat, el contacte i tot el que envolta la part més emocional dels infants és una necessitat bàsica primària. És a dir, és una necessitat tan important com ho seria: l’alimentació, el descans o els moments d’higiene.



Aquest necessitat (la vinculació) esta íntegrament connectada amb les altres necessitats i això facilita als nadons establir, progressivament, un lligams amb les mestres referents. Per aquest motiu durant aquest temps ens hem dedicat a cuidar totes les necessitats bàsiques (alimentació, son,...).



Val a destacar la manera com cobrim les necessitats; que és sempre des de la cura, el respecte, el contacte físic, la mirada i la paraula. Valorant a cada infant en la seva totalitat i acollint, sostenint i acompanyant els seus enuigs, neguits i plors.



Creiem en la importància de cuidar aquest moment ja que, aquest, afecta a la seva salut i al seu desenvolupament integral (físic, psíquic, cognitiu, emocional i en referència a les habilitats socials).



Ara que es troben tranquils, tranquil·les, segurs i segures. Comencen a explorar i descobrir els espais i els materials amb curiositat i moguts per els seus interessos. I tot això, és gràcies a la feina compartida i a la confiança entre: família, infants i educadores. 



 

“El tacte és primordial i essencial per la vida i la comunicació. I per damunt de tot, té una avantatge que no tenen els altres sentits; la reciprocitat.” – Jacques Philippe