La importància del vincle

L’aferrament no és una manera de criar o acompanyar sinó un instint natural que tenim tots els essers humans.

En arribar a la llar, els nadons trenquen la diada amb la seva mare que és: la manera que tenien de vincular-se amb ella fins al moment. Fins abans d’arribar a la llar, per a ell o per a ella; mare i fill o filla és una mateixa persona i de cop es troba que li falta la seva meitat i que qui ha de cobrir les seves necessitats es una persona adulta que no coneixen.

Per això, tota la nostra atenció, durant els primers mesos a la llar està en establir un vincle d’aferrament sà que els aporti seguretat i benestar perquè no hem d’oblidar que la vinculació, la proximitat, el contacte i tot el que envolta la part més emocional dels infants és una necessitat bàsica primària. És a dir, és una necessitat tan important com ho seria: l’alimentació, el descans o els moments d’higiene.

Aquest necessitat (la vinculació) esta íntegrament connectada amb les altres necessitats i això facilita als nadons establir, progressivament, un lligams amb les mestres referents. Per aquest motiu durant aquest temps ens hem dedicat a cuidar totes les necessitats bàsiques (alimentació, son,...).

Val a destacar la manera com cobrim les necessitats; que és sempre des de la cura, el respecte, el contacte físic, la mirada i la paraula. Valorant a cada infant en la seva totalitat i acollint, sostenint i acompanyant els seus enuigs, neguits i plors.

Creiem en la importància de cuidar aquest moment ja que, aquest, afecta a la seva salut i al seu desenvolupament integral (físic, psíquic, cognitiu, emocional i en referència a les habilitats socials).

Ara que es troben tranquils, tranquil·les, segurs i segures. Comencen a explorar i descobrir els espais i els materials amb curiositat i moguts per els seus interessos. I tot això, és gràcies a la feina compartida i a la confiança entre: família, infants i educadores. 

 

“El tacte és primordial i essencial per la vida i la comunicació. I per damunt de tot, té una avantatge que no tenen els altres sentits; la reciprocitat.” – Jacques Philippe