El desenvolupament social dels nens i les nenes és un camí fascinant...des de que ens coneixen fins la seva primera pandilla d'amics, els infants fan un procés en el qual aprenen a interactuar amb els que estan al seu voltant, des de les persones de referència, amb els que estableixen l'apego quan són nadons, als iguals, amb els que les seves relacions aniran sent més complexes a mesura que creixin.
Poc a poc els infants van adquirint conciencia de lo social, de les normes i les regles que regeixen el seu entorn, al temps que van desenvolupant i afiançant les habilitats necessaries per desenvolupar-se en aquest entorn (habilitats socials, de comunicació, resolució de conflictes,...)
 |
El desenvolupament social dels infants és un complexe mecanisme compost per diferents peces que interactúen entre si, que estan en contacte les unes amb les altres i que sovint necesiten unes a altres per una correcta evolució. Els diferents desenvolupaments: cognitiu, afectiu, social, sexual, físic... es necesiten els uns dels altres per socialitzar de forma coherent.
Un correcte desenvolupament social pot ajudar als infants, entre altres coses, a:
- Desenvolupar habilitats de comunicació: interaccionar amb altres persones
- Millorar l'autoestima: tenir una red social potent i ben establerta correlaciona amb millors nivells d'autoestima
- Els infants començan aprenent dels adults, però arriba un moment en el seu desenvolupament en el que una part important del seu aprenentatge prové dels iguals, dels altres infants
Nadons... comencem a descobrir el mon...
En aquesta etapa podem veure com els nadons comencen a tenir converses amb els adults de referència, ens escolten mentres parlem i sembla que responen. També comencen a ser capaços de reconèixer les nostres emocions, a reaccionar quan diem un "no" amb cara seriosa i també comencen a expressar les seves.
 |
| "cu-cut", on estàs amagada? |
El seu nivell de desenvolupament cognitiu i social fa que comencin a estranyar amb persones desconegudes, que no
vulguin separar-se dels familiars (angoixa de separació)
vulguin separar-se dels familiars (angoixa de separació)
 |
| Comencem a interesar-nos pels altres infants |
 |
| La manca d'empatia fa que no acabem d'entendre per què plora l'altre |
 En moments durs, com l'adaptació, busquem el contacte amb altres infants, encara que sigui d'esquena, això aporta seguretat i companyia  |
La conquesta del desplaçament: ja tenim un any... A partir de l'any aproximadament, comencen a entendre que hi ha altres persones al seu voltant, a més d'ells i elles mateixos/es i mostren una mica d'interès per ells i elles. En aquesta etapa comencen a apropar-se a altres infants, però no juguen entre ells i elles, sino que es denomica "en paralel", un al costat de l'altre. Poden barallar-se per alguna joguina o material que tingui l'altre però això no vol dir que juguin junts. Durant aquest primer any aquest interès pels altres anirà augmentant, i començarà també l'imitació, sobretot amb infants més grans (és una forma d'aprenentatge molt important)  Dels dos als tres anys: l'inici de compartir jocs i aventures    A mesura que l'infant va creixent, les seves emocions es van fent més complexes, començaran a aparèixer sentiments nous com l'orgull, la vergonya, la timidesa o les pors. És ara quan els adults els hi hem d'ajudar a canalitzar aquestes emocions que encara no controla, posant-li nom, ajudant a gestionar-les,... Els nens i les nenes comencen a adonar-se de que les persones del seu voltant també tenen sentiments i experimenten emocions, estan desenvolupant l'empatia: quan vegin a un altre infant plorant intentaran consolar-lo, per exemple. L'aparició del llenguatge verbal també ajudarà a la comunicació amb els iguals, a poder compartir jocs i vivències i a poder gaudir els uns dels altres.    |
 |
| "Compartir és construir" (Joan Turu) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada