L’aferrament no és una manera de criar o acompanyar
sinó un instint natural que tenim tots els essers humans.
En arribar a la llar, els nadons trenquen
la diada amb la seva mare que és: la manera que tenien de
vincular-se amb ella fins al moment. Fins abans d’arribar a la llar, per a ell
o per a ella; mare i fill o filla és una mateixa persona i de cop es troba que
li falta la seva meitat i que qui ha de cobrir les seves necessitats es una persona
adulta que no coneixen.
Per això, tota la nostra atenció, durant
els primers mesos a la llar està en establir un vincle d’aferrament sà que els
aporti seguretat i benestar perquè no hem d’oblidar que la vinculació, la
proximitat, el contacte i tot el que envolta la part més emocional dels infants
és una necessitat bàsica primària. És a dir, és una necessitat tan important
com ho seria: l’alimentació, el descans o els moments d’higiene.
Aquest necessitat (la vinculació) esta íntegrament
connectada amb les altres necessitats i això facilita als nadons establir, progressivament,
un lligams amb les mestres referents. Per aquest motiu durant aquest temps ens
hem dedicat a cuidar totes les necessitats bàsiques (alimentació, son,...).
Val a destacar la manera com cobrim les
necessitats; que és sempre
des de la cura, el respecte, el contacte físic, la mirada i la paraula. Valorant
a cada infant en la seva totalitat i acollint, sostenint i acompanyant els seus enuigs, neguits i plors.
Creiem en la importància de cuidar aquest
moment ja que, aquest, afecta a la seva salut i al seu desenvolupament integral
(físic, psíquic, cognitiu, emocional i en referència a les habilitats socials).
Ara que es troben tranquils, tranquil·les,
segurs i segures. Comencen a explorar i descobrir els espais i els materials
amb curiositat i moguts per els seus interessos. I tot això, és gràcies a la feina compartida i a la confiança entre: família, infants i educadores.
“El tacte és primordial i essencial per la
vida i la comunicació. I per damunt de tot, té una avantatge que no tenen els
altres sentits; la reciprocitat.” – Jacques Philippe
