Representació del conte de la castanyera 1-2 (Coets i Avions):
QUAN VE EL TEMPS DE MENJAR CASTANYES,
LA CASTANYERA, LA CASTANYERA.
VEN CASTANYES DE LA MUNTANYA A LA PLAÇA DE LA CIUTAT.
LA CAMISA LI VA PETITA, LA FALDILLA LI FA CAMPANA, LES SABATES LI FAN CLOC-CLOC I AL BALLAR SEMPRE GIRA AIXÍ.
Representació de les famílies de 2-3:
CONTE: "LA CASTANYERA I EL GEGANT DEL CASTANYER"
Dalt d’una muntanya hi havia una casa, i dins la casa vivia la castanyera que dormia shhhhhhhhhhhhh!!!
La castanyera es va despertar i es va començar a vestir: primer la camisa, que li anava una mica petita. Després la castanyera es va posar la faldilla, que li feia campana. Finalment, la castanyera es va posar les sabates, que li feien “cloc- cloc” i al ballar sempre girava així...
Un matí, la castanyera amb un mocador al cap, va sortir de casa seva i va anar al bosc amb un cistell penjat al braç.
Passejant per la muntanya va veure un animalet estirat al terra:
- Qui és? Ah és un cargol i està dormint; que m’ajudeu a despertar-lo... li hem de cantar la seva cançó. Va tots junts.
“ Cargol treu banya, puja la muntanya,
Cargol treu ví, puja el muntanyí”
I llavors, el cargol es va despertar i va començar a ballar.
– Bon dia cargooool.
– On vas castanyera?- va preguntar el cargol
– A buscar castanyes, perquè els castanyers ja són ben plens.
– Que me’n guardaràs?
-I tant! Adéu cargol....
La castanyera va continuar pel bosc i més endavant es va tornar a trobar a un altre animal:
- Apa, qui és aquest? Ahhhh si és l’esquirol, però també està dormint. Voleu que el despertem? Doncs cantem la seva cançó.
“Plim, plim, plim,plim,
salta l’esquirol,
Plim, plim, plim, plim,
i despresa puja el tronc.
Plim, plim, plim, plim,
agafa una pinya,
Plim, plim, plim, plim,
i se la menja tot sol”
L’esquirol es va aixecar i va començar a saltar.
– Bon dia esquirol.
– On vas castanyera?- va preguntar l’esquirol
– A buscar castanyes, perquè els castanyers ja són ben plens.
– Que me’n guardaràs?
– I tant! Adéu esquirol....
- Quantes castanyes....
Llavors, va començar a sacsejar els arbres per que es caiguessin les castanyes però.... no van caure.
Molt preocupada, la castanyera va demanar ajuda al seu amic “el gegant del castanyer” que és molt alt i molt forçut. Que ajudeu a la castanyera a cridar al gegant?
– Gegaaaaaant, gegaaaaant.....
El gegant va venir molt ràpid.
- Què et passa castanyera?
- No puc agafar les castanyes, i els arbres són tan forts que no els puc sacsejar. Què m’ajudes?
Llavors el gegant del castanyer va sacsejar un arbre ple de castanyes:
- A veure qui guanya, el gegant o la castanya.
Finalment, el gegant del castanyer va sacsejar l’últim arbre.....
– A veure qui guanya, si el gegant o la castanya.
I van caure... 1,2,3,4 i 5 castanyes
Ara, la castanyera, ja podia començar a omplir el seu cistell i el seu davantal:
- Moltes gràcies gegant del castanyer!!!!!
La castanyera, molt contenta, va posar camí cap a la plaça de la ciutat on tenia la seva paradeta i va torrar totes les castanyes que portava:
- Castaaaanyes, tinc castaaaanyes, castaaaanyes calentes.....
I PER FER UNA BONA CLOENDA UN PETIT ÀPAT AMB CASTANYES CALENTES I UNES BONES DANCES!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada