dimecres, 16 de novembre del 2016

Psicomotricitat a les estances de 1-2

La psicomotricitat dels infants forma part de la seva realitat des del moment de néixer. Per poder conèixer el que ens envolta han de poder-se moure amb llibertat descobrint, així, des del més proper (mans, peus, joguines pròximes,...) fins el més llunyà (escales, passadissos,...). Aquests estímuls que formen part del nostre entorn , la seguretat i confiança en un/a mateix/a i la necessitat de nous límits físics són els que permetran als nens/es començar a desplaçar-se: fent la croqueta, arrossegant-se, gatejant, caminant, corrent,... i, també, a pujar i baixar estructures.



Així mateix, creiem que tots espais de joc de l'escola ofereixen als infants la possibilitat d'exercitar totes les seves capacitats, entre elles la psicomotricitat grossa. Per això, a les estances creem racons de moviments amb capses, rampes, escales..., a l'espai exterior ens trobem, de manera natural, un munt d'oportunitats i a la sala de psicomotricitat trobem l'espai específic per exercitar-la amb més llibertat. El lliure desplaçament per els diferents espais el marcaran els nens/es; la seva curiositat per conèixer, el moment motriu en el que es troba,...



El fet d'arribar a la sala de psicomotricitat comporta en els vostres fills/es un seguit de rutines que van adquirint des que arriben a la llar, treure les sabates, buscar un lloc on deixar-les (la capsa) i quan ve el fred posem els mitjons de psicomotricitat per no tenir fred als peus. 


Amb tot, per a nosaltres, la psicomotricitat té un paper molt important en el desenvolupament integral dels infants, aportant beneficis a nivell motriu, cognitiu, comunicatiu,expressiu, creatiu i afectiu. A més ajuda a millorar la relació amb l'entorn que els envolta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada