Si hi ha alguna cosa que ens acompanya
durant tota la nostra vida i quan recordem vivències ens fa tornar aquell
moment...
Si hi ha alguna cosa que ens permet
entendre’ns i entendre als altres...
Si hi ha alguna cosa que ens faci diferent a la resta d’essers vius...
Se’ns dubte estem parlant d’EMOCIONS...
Aquestes grans companyes d’aventures que a vegades ens costa entendre i acceptar i d’altres son unes grans aliades i ens connecten més que mai a nosaltres i al nostre entorn.
Si pensem en emocions podem sentir el
que ens remou viure-les però a l’hora ens pot portar a pensar com les
acompanyem i és en això en el que ens volem centrar en aquesta nova entrada al
blog.
Les emocions en els infants són el
motor clau que ho mou tot. Tapar una emoció, treure-li importància, no donar-li
valor o ignorar-la és un error, ja que és a través d’aquestes expressions que
els nens i les nenes ens fan saber com estan i que necessiten.
A més, el respecte per allò que esta sentint una criatura és la base de la seva: seguretat, autoestima, autoconeixement, manera de relacionar-se amb l’entorn, desenvolupament i, sobretot, intel·ligència emocional.
És important que els infants visquin
totes les emocions; tant les agradables com les desagradables i que, nosaltres,
com a persones adultes les normalitzem totes. Ja que cadascuna d’elles compleix
una funció molt important en la vida d’aquest nen o d’aquesta nena i si no
permetem que les visquin, no es familiaritzaran amb elles i quan la tornin a
viure no sabran com gestionar-la, podent, inclús, arribar a la: frustració i el
conflicte.
“Ells i elles no han de sentir el que
nosaltres necessitem que sentin.
Ells i elles han de sentir allò que necessiten sentir de manera autònoma.” - Anònim
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada