Créixer en família

En la sessió del passat mes de Maig varen sorgir diversos temes relacionats amb la criança dels vostres fills i filles, destacant el joc, joguines, materials i propostes, que acabant sorgint dubtes de quins són els més adequats?, quins materials?, com presentar la proposta?, tot relacionat amb la poca atenció i/o concentració que alguns infants mostren davant d'una joguina.

Us transcrivim uns fragments d'un document:

Quan juguen, els infants se senten lliures, adquireixen seguretat, descobreixen el seu cos i les seves possibilitats de moviment, aprenen a posar paraules a les seves accions, van dominant la realitat física al seu abast, van captat sentiments i emocions dels demès, etc.

Jugar és una cosa molt seriosa per a un infant perquè el joc és necessari i vital. El joc és senyal de salut, i exerceix un paper de connexió i de pont des del plaer fins a la realitat. És interessant saber que “joc” ve de la paraula llatina jocus, que significa diversió, joc de paraules, burla. Efectivament, els infants juguen perquè, sobretot, jugar és un plaer que es gaudeix immediatament; quan juguen, senten que el seu cos funciona bé i aprenen, imiten i practiquen situacions quotidianes i s’ho passen bé. Mentre les criatures petites juguen, van aprenent, guanyant habilitats i entenent com funcionen les coses.

Joc sensorial i d’experimentació:

Des del moment del naixement comencem a utilitzar els sentits, que són el mitjà per adaptar-nos i conèixer el nostre entorn. Els sentits cobren importància, ja que a través seu rebem missatges del món que ens envolta i, a la vegada, ens donen informació sobre nosaltres mateixos, sobre el que veiem, escoltem, sentim i toquem. A partir d’aquests descobriments, els bebès aniran adquirint coneixements i aprendran a donar respostes mitjançant el moviment, les emocions i el pensament.

La panera dels tresors:

Al principi de la seva vida, els bebès adquireixen consciència del seu cos amb accions com tocar-se els peus i les mans, ficar-se el puny a la boca, etc. A mesura que la criatura està més hores desperta i pot començar a mantenir-se asseguda, apareix un nou horitzó per descobrir que no està al seu abast i que, de vegades, li produeix insatisfacció. La panera dels tresors es va concebre a partir d’aquest moment evolutiu, com resposta a la insatisfacció dels bebès davant la nova situació i, també, com resposta a la decepció que produeixen les joguines no molt interessants i limitades que ofereix el mercat i que Elionor recull a les seves observacions.

Jugant amb el cos i aprenent a partir d’un mateix:

Quan el nen és molt petit, juga a partir dels sentits, a partir del moviment i del cos, sense tenir cap regla, només pel principi del plaer. Els jocs de moviment a partir del propi cos, es mantenen vigents en tota l’etapa de l’educació infantil i una mica més enllà.

El joc motriu o joc motor:

El joc motor afavoreix el desenvolupament del cos i de les capacitats sensorials i perceptives.

El joc simbòlic:

El joc, especialment el de representació o joc simbòlic, funciona com equilibrador de les emocions i alliberador de les tensions de les criatures. El joc simbòlic rebaixa l’ansietat produïda pels conflictes evolutius i facilita la seva superació; permet familiaritzar-se amb situacions noves, ja que facilita la comprensió dels diferents rols; i afavoreix la incorporació de les normes socials de l’entorn.

Com es juga? Quins tipus de joc existeixen? Es pot jugar i, de fet, es juga de mil maneres diferents: a través del moviment, a través de les sensacions, a través de la imitació, a través del cos, etc. Quan l’infant és molt petit, durant el primer any de vida, juga a partir dels sentits, a partir del moviment i del propi cos, només tenint en compte el principi del plaer, sense cap regla de joc més. Més endavant, del primer al segon any de vida, apareixen els jocs d’imitació, d’exploració i de manipulació d’objectes, com amagar-se i aparèixer, picar, córrer per ser atrapat o ficar-se en diversos llocs. Del segon al tercer any, les criatures inicien el joc simbòlic a través del qual podran transformar la realitat a la mida dels seus desitjos, i s’inicien en la reproducció del seu món, ja que en aquest moment poden guardar la imitació dins seu i exterioritzar-la quan decideixin. 

Pensem allò que l’infant pot arribar a fer, però sabem que les propostes i els materials han de ser oberts, sense consignes tancades; hem de preveure, però sense esperar una única resposta, ja que cal donar espai a l’activitat espontània que pot generar sorpreses o respostes inesperades.

Us proposem diversos materials els quals podeu realitzar a casa d'una manera senzilla i amb els quals els vostres fills i filles s'enriquiran de totes les capacitats que podran desenvolupar i tots els aprenentatges significatius que descobriran per si mateixos. 

    «Se deberían tener pocos juguetes pero buenos. Un juguete bueno es aquel que sin ser nada concreto puede ser todo” Francesco Tonucci.

«El juego infantil es un recurso natural inagotable que permanece dentro de cada persona y que estará a su disposición siempre que lo necesite. Sin embargo, es un pozo que requiere llenarse en pocos años, y la calidad del juego que se deposite será la que alimentará ese valioso recurso durante toda la vida» Tina Bruce.